L’estudiant de Cervera

L’estudiant de Cervera és una novel·la ambientada a la capital de la Segarra en els temps de la primera Guerra Carlina. Narra les peripècies de tres estudiants que són amics: en Nicolau Cros, partidari de l’absolutisme de l’infant Carles, en Felip Montmany i en Roger Fonollar, d’idees més aviat liberals. En Roger s’enamora de la Florentina Pomés, filla d’un advocat molt prestigiat al corregiment, que té dinou anys, és òrfena de mare i està malalta de tisi. Però també pretén l’Isabel de Bellcaire, baronessa de Castellfollit, nada al Perú, casada i més gran que no pas ell. La Florentina es mor i en Roger la plora amb el sentiment de culpa d’haver-la abandonat per l’Isabel. El baró de Castellfollit torna de Barcelona i és el repressor dels liberals. Entre aquests fa agafar en Roger i en Felip. En Felip malpensa que han estat denunciats per la baronessa. La intervenció del doctor Dou, rector de la Universitat, els permet marxar de Cervera.